castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

Entorn macroeconòmic

UEM

La recuperació econòmica en les economies de l’àrea euro va continuar la seva senda moderada durant el 2015 en tancar amb un avenç anual de l’1,6%. Els nivells alts de deute públic i privat, el nivell alt de desocupació i les rigideses internes van llastrar la recuperació.

De la mateixa manera que passa a la resta de les economies avançades, la recuperació va estar propulsada pel consum intern gràcies a la contenció dels preus energètics, als baixos tipus de finançament i a la recuperació en la concessió de crèdit a l’economia. Malgrat això, la inflació i les expectatives d’inflació dels agents econòmics es van situar molt per sota dels nivells desitjats a causa, principalment, del descens dels preus de les matèries primeres i de la desacceleració en el comerç mundial, especialment rellevant en les economies emergents.

Quant a l’anàlisi per països, van ser els països de la perifèria europea els que van liderar els creixements en el conjunt de la zona euro. Irlanda i Espanya van ser els països amb més contribució al creixement després d’experimentar avenços del 7,8% i del 3,2%, respectivament. Per contra, França i Itàlia, les dues endarrerides en matèria d’implementació de reformes estructurals, van ser, conjuntament amb alguns països de l’Europa Central, les que menys van créixer pel fet de tancar amb augments en les seves economies propers a l’1%.

L’any 2015 no va estar exempt d’un important calendari de factors geopolítics. El gran moment d’inestabilitat es va produir a l’estiu amb l’esclat de la crisi grega, la qual es va veure embolicada en negociacions econòmiques per al desemborsament d’un nou paquet d’ajuts per fer front als venciments de deute, que va desencadenar una crisi a nivell polític i econòmic que va finalitzar amb la celebració d’eleccions parlamentàries i la limitació en la disposició d’efectiu en entitats financeres abans d’acceptar les condicions per rebre el tercer rescat. A més, la crisi institucional després de l’augment de refugiats provinents de l’Orient Mitjà i l’apropament de la celebració del referèndum al Regne Unit, en el qual la població votarà sobre la permanència en la Unió Europea, van centrar el focus durant el període.

 

ESPANYA

Després de sis anys de recessió o de creixement molt baix, la recuperació econòmica d’Espanya, iniciada durant la segona meitat de 2013, va mantenir de nou la seva senda expansiva durant el 2015, amb un creixement del PIB del 3,2%, molt superior a la mitjana de països de la zona euro.  En un entorn de més confiança, la demanda interna va continuar liderant el creixement, ajudada per la creació d’ocupació, la millora en la concessió de crèdit per part de les entitats financeres tant a empreses com a llars, els nivells baixos d’inflació, la depreciació de l’euro i la baixada dels preus dels combustibles, en particular del petroli. Aquest últim punt va suposar mantenir la taxa d’inflació general en terreny negatiu, concretament en el -0,5%.

La tornada al creixement econòmic i les reformes en resposta a la crisi financera van permetre continuar reduint els desajustos econòmics. La balança per compte corrent va continuar millorant gràcies als guanys de competitivitat i a l’evolució favorable de la demanda externa. Encara que, sens dubte, va ser l’estalvi dels costos energètics derivats de la caiguda dels preus del petroli el que més va contribuir al superàvit de la balança per compte corrent en el període. Malgrat això, el deute públic mesurat en termes de PIB va augmentar fins a superar el 100%, mentre que el dèficit va continuar disminuint impulsat per una més gran recaptació d’impostos derivada del creixement de la demanda interna i de la contenció en la despesa de les CC.AA.

De nou va destacar positivament el mercat de treball, el qual va continuar mostrant símptomes de millora, i la taxa d’atur va finalitzar en el 22,1%, pràcticament 3 punts percentuals per sota de 2014. L’augment de la flexibilitat laboral, la moderació salarial i la reducció dels costos salarials unitaris respecte a la resta de socis de l’eurozona van permetre mostrar un dels avenços més grans en els últims anys. Pel costat negatiu, la taxa de desocupació va romandre dins de les més elevades de la UE, la qual cosa reflecteix les dificultats estructurals del país, particularment evidenciada a través de la persistència d’una taxa elevada de desocupació de llarga durada.

El mercat de l’habitatge va mostrar signes d’estabilització després d’un intens ajustament en els anys posteriors a la crisi. Els preus de l’habitatge van continuar registrant alces durant el 2015, estenent el canvi experimentat durant el 2014 després de diversos anys de forts ajustaments. El nombre de transaccions va continuar augmentant, encara que l’estoc elevat d’habitatges sense vendre va continuar frenant parcialment la recuperació completa del sector.

 

 

 

EUA

L’economia nord-americana va continuar mostrant, per sisè any consecutiu, un sòlid creixement durant el 2015. El conjunt de l’economia va avançar a un ritme del 2,4%, la mateixa xifra que va obtenir l’exercici anterior, i va fer front a les incerteses que van provocar la desacceleració en el creixement de les economies emergents i la baixada persistent en el preu de les matèries primeres.

El consum privat, que suposa dos terços del PIB nord-americà, va tornar a ser determinant en la recuperació econòmica, si bé la moderació del creixement en salaris va reduir el potencial de creixement, també llastrat per la fortalesa del dòlar. El mercat laboral va tornar a mostrar signes de millora i la taxa de desocupació va tornar a tancar en nivells històricament baixos del 5%, el que pràcticament representa la plena ocupació. Les bones notícies van quedar parcialment compensades per la dificultat en la millora de la qualitat de generació d’ocupació mesurada per una taxa de participació del 62%.

ECONOMIES EMERGENTS

Les economies emergents van tenir el pitjor comportament en termes de creixement des de la crisi financera de 2008-2009 en créixer un 4% el 2015. Aquest creixement va estar influït, en gran part, per la transició econòmica de l’economia xinesa des d’un model basat en la inversió i les exportacions cap a un model basat en consum i serveis. Encara que aquest canvi estructural no està exempt de riscos, el creixement del PIB del 6,9% va ser satisfactori i va estar en línia amb el previst per les autoritats. Tanmateix, aquesta transició suposa menys demanda de matèries, un fet que va pressionar el seu preu i, per tant, l’activitat dels països productors de commodities. A més, els països de l’OPEP es van mantenir ferms en la seva estratègia de no reduir els nivells de producció i, atès que els nivells d’oferta es van situar per sobre dels nivells de demanda, els preus van mantenir la senda a la baixa en el període. En aquest entorn, països com Rússia (-3,7%) o Brasil (-3,8%) van entrar en recessió, aquest últim després d’experimentar una profunda crisi interna a nivell polític arran del cas Petrobras. 

Els països netament importadors de matèries primeres van continuar mostrant una sòlida evolució durant el període. L’Índia i el conjunt de països que formen el sud-est asiàtic van avançar de forma vigorosa amb creixements del 7,3% i 4,7%, respectivament, beneficiats per unes piràmides poblacionals positives i una estabilitat política relativa. Finalment, cal una menció especial per a l’activitat de Mèxic, la qual va avançar un 2,5% gràcies als seus vincles comercials amb EUA i a la reactivació del sector consum, que van contrarestar la contribució negativa del sector energètic.

En general, els nivells de deute públic dels països emergents van continuar augmentant, el que llastrarà el potencial de creixement a llarg termini, que podria provocar desequilibris a mesura que la Reserva Federal vagi retirant la seva política monetària expansiva. Malgrat que el contagi cap a les economies desenvolupades hauria d’estar limitat, un nou increment de l’aversió al risc a nivell mundial podria amplificar els efectes d’aquest contagi.

 

< Solvència