castellano català
ANAR A LA MEMÒRIA SOCIAL

Mercats financers

L’any 2015, els mercats financers van estar marcats per l’evolució de l’economia xinesa i el descens del preu de les matèries primeres, principalment del petroli. L’evolució dels dos elements va tenir, a més o menys escala, un impacte en la política monetària dels principals bancs centrals.

A la Xina, la desacceleració econòmica soferta el 2015 es va accentuar durant la segona part de l’any. Encara que part d’aquesta debilitat és a causa del canvi de model econòmic impulsat pel govern xinès, d’una economia basada en les exportacions i les inversions públiques a una altra en què el consum intern tingui més pes, la forta sortida de capitals del país va comportar un sorprenent canvi en la política canviària del Banc Popular de Xina (PBOC) durant el mes d’agost.  D’aquesta manera, el PBOC posava fi al sistema de tipus de canvi fix i el va dotar de més flexibilitat fixant una banda de flotació del 2% referenciat als encreuaments del dia anterior. La mesura va tenir un impacte immediat sobre el iuan, el qual es va depreciar considerablement.

D’altra banda, la màxima institució monetària del gegant asiàtic rebaixava en cinc ocasions el tipus d’interès oficial, des del 5,60% de principis d’any fins al 4,35% a finals de 2015. Les dues mesures anaven lligades als esforços de les autoritats xineses per frenar la sortida de capitals i guanyar credibilitat en la seva petició al Fons Monetari Internacional (FMI) perquè la seva divisa passés a ser moneda de reserva internacional.

Als EUA, la Reserva Federal en la seva reunió de desembre, després de posposar per precaució la decisió el setembre, finalment va pujar el tipus d’interès oficial. Malgrat els dubtes creixents sobre l’economia global durant la segona part de l’any (particularment de les economies emergents), una economia xinesa exportant deflació i el possible efecte contagi a l’economia nord-americana, la fortalesa de les dades macroeconòmiques de la potència mundial més gran, impulsades principalment pel consum intern i la robustesa del mercat laboral, van permetre a l’entitat presidida per Janet Yellen elevar el rang dels tipus d’interès en 0,25 punts bàsics, fins al 0,25%-0,50%.

Amb la primera pujada de tipus en més de nou anys, la Reserva Federal donava per conclosa la pitjor crisi financera de les últimes dècades. Atesa la importància simbòlica de la decisió presa, el Comitè de Política Monetària (FOMC) va ressaltar que el ritme de les pujades de tipus es decidirà en funció de l’evolució del mercat laboral, el creixement econòmic i la inflació, sense haver-hi, d’aquesta manera, cap patró definit per endavant que pogués posar en entredit l’expansió econòmica del país.

A Europa, el Banc Central Europeu (BCE) va tenir un paper determinant en el nou episodi de la crisi grega viscut el 2015. Durant els mesos de negociació, amb referèndum el juny en què es demanava opinió al poble grec sobre les condicions imposades per la “troica” per desbloquejar el paquet d’ajuda, entre les autoritats europees, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el govern grec liderat per Syriza, el BCE va aconseguir sostenir la banca hel·lena amb el fons de liquiditat d’emergència (ELA) abans que s’arribés a un acord definitiu per al tercer rescat a la malparada economia grega, amb la qual cosa es va evitar la fallida econòmica del país.

El desembre, el BCE responia a les expectatives més baixes d’inflació i de creixement econòmic en la zona euro amb diverses mesures monetàries expansives. En primer lloc, el BCE va decidir mantenir el tipus d’interès oficial en el 0,05% i reduir el tipus d’interès aplicable a la facilitat de dipòsit, que no és cap altre que el tipus d’interès que ha de pagar el BCE pels dipòsits rebuts per part de les entitats financeres, en 10 punts bàsics, fins al -0,30%. En segon lloc, dins de les mesures no convencionals, el BCE va decidir ampliar la durada del programa de compra d’actius des de setembre de 2016 fins al març de 2017. En tercer lloc, l’entitat presidida per Mario Draghi va decidir reinvertir el principal dels valors adquirits en el marc del programa “QE” a mesura que es vagin amortitzant durant el temps que calgui. Finalment, es van incloure, en la llista d’actius admissibles per a adquisicions periòdiques pels bancs centrals nacionals, els instruments de renda fixa negociables denominats en euros emesos per administracions regionals i locals de la zona euro. 

Totes aquestes mesures anunciades tenen com a objectiu immediat injectar liquiditat, rebaixar els costos de finançament i incrementar la inversió creditícia en l’economia real per, finalment, apuntalar el creixement i elevar les expectatives d’inflació en la zona euro.

Al Japó, després d’un bon inici d’any a nivell macroeconòmic, el producte interior brut (PIB) del segon trimestre es va reduir un 1,6% a causa d’una forta caiguda de les exportacions i d’una reducció del consum intern. Aquest refredament de l’economia nipona, unit a uns nivells d’inflació propers al 0%, va portar el Banc de Japó (BoJ) a ampliar el seu programa de compra d’actius en la seva última reunió de l’any 2015.

En primer lloc, el BoJ va decidir augmentar l’import de les compres anuals en bons sobirans japonesos fins als 80.000 milions de iens amb l’objectiu de reduir els costos de finançament al llarg de tota la corba de deute nipó. En segon lloc, es va ampliar el ventall d’actius elegibles per al programa de compres als Exchange Trade Funds (ETF) i als Real Estate Investment Trust (REIT) japonesos. En definitiva, el BoJ accentuava la seva política monetària expansiva a finals d’any amb l’objectiu de donar suport al creixement econòmic i d’impulsar l’índex de preus de consum (IPC) cap als nivells objectiu del 2%.

Malgrat la telegrafiada pujada de tipus per part de la Reserva Federal el desembre de 2015, les polítiques monetàries expansives del BPOC, BoJ i BCE, les expectatives més baixes d’inflació i el descens dels preus de les matèries primeres van mantenir en zona de mínims històrics les rendibilitats dels actius de renda fixa a nivell global.

A l’Antic Continent, la rendibilitat del bo alemany a 10 anys es va situar en el 0,63% al tancament de 2015, després d’arribar a cotitzar per sota del 0,10% el mes d’abril. Cal destacar que tota la corba alemanya amb venciment igual o inferior als 5 anys tanca el 2015 amb rendibilitats negatives.

Per la seva banda, la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys va tancar l’any en l’1,77%. La prima de risc espanyola va despuntar lleugerament, dels 107 als 114 punts bàsics, minvada per la situació política del país. En l’últim trimestre de l’any van tenir lloc les eleccions generals a l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, tots dos comicis marcats pel procés sobiranista a Catalunya. Malgrat la inestabilitat política durant l’última part de l’any, la rendibilitat del deute espanyol a 1 i 2 anys es va situar en terreny negatiu gràcies a unes expectatives més baixes d’inflació en el curt termini i a l’ampliació del programa de compra d’actius “QE” per part del BCE.

A l’altre costat de l’Atlàntic, i malgrat la primera pujada en el tipus d’interès oficial en més de nou anys, el fet que la Reserva Federal remarqués que la seva política monetària seria flexible i dependent de l’evolució econòmica del país i de les expectatives d’inflació, i no a l’inrevés, va permetre mantenir la rendibilitat del deute sobirà nord-americà en nivells semblants als del tancament de 2014. D’aquesta manera, la rendibilitat del bo a 10 anys se situa en el 2,27% a finals de 2015, una dada lleugerament superior a la del tancament de l’any anterior (2,17%). 

A diferència de l’any anterior, els mercats de renda variable i de matèries primeres van tenir en el període un comportament mixt. De la mateixa manera que el 2014, els actius financers més penalitzats van ser les matèries primeres, mentre que el resultat final dels índexs de renda variable va dependre de la seva composició sectorial i de la regió. En general, l’evolució va estar diferenciada en dues grans parts: la primera part de l’any en què els inversors van mostrar apetència pels actius financers (ex-matèries primeres) i una segona part en què la seva volatilitat va augmentar significativament.

Als EUA, els principals índexs borsaris van finalitzar sense canvis significatius: l’S&P 500 va tancar amb un lleuger descens del 0,73%, mentre que el Dow Jones va fer el mateix amb un 2,23%. No obstant això, si s’analitza el detall per composició de l’índex, es pot observar que les fortes caigudes dels sectors energia i materials van ser compensades per l’evolució de les grans companyies del sector tecnològic, com per exemple Facebook, Amazon, Netflix o Google, algunes amb pujades de més del 100%. Pel costat operatiu, els beneficis empresarials van continuar frenats per l’apreciació del dòlar davant la resta de divises. Tanmateix, els nivells elevats de caixa i la falta de visibilitat en matèria de projectes empresarials van permetre que les empreses tornessin a anunciar una xifra rècord quant a remuneració a l’accionista.

A Europa, els vents de cua van tornar a bufar a favor dels beneficis empresarials a través de la depreciació de la divisa, la caiguda dels preus energètics i els costos reduïts de finançament. A tot això, es va sumar la manera expansiva de la política monetària del BCE, el que va suposar un esperó per a les valoracions. En aquest entorn, l’Eurostoxx 50 es va revalorar en un 4,5%, i va ser l’índex italià FTSE MIB el que millor comportament va obtenir amb una alça del 12,66%. El DAX i el CAC 40 van tancar amb avenços del 9,56% i del 8,53%, respectivament, mentre que l’IBEX 35, penalitzat per la seva exposició al sector bancari i a la regió llatinoamericana, es va deixar un 7,15 % el 2015. Com en el cas americà, les caigudes experimentades pels sectors energia i materials van ser compensades per les alces en els sectors de consum (discrecional i bàsic), salut i tecnologia.

Malgrat ser un any amb menys notícies geopolítiques, els índexs borsaris dels mercats emergents van tornar a acusar la desacceleració en els beneficis empresarials i les fortes caigudes dels preus de les matèries primeres, per tancar l’any amb una caiguda del 16,96% mesurat en dòlars americans. L’epicentre va tornar a ser Xina, la borsa de la qual va tenir un comportament frenètic malgrat tancar amb caigudes moderades del 2,31% per a l’índex de Xangai. Després d’obtenir beneficis l’any anterior de més del 50%, el selectiu va arribar a revalorar-se pràcticament un 100% fins a mitjan juny per a després corregir fins a nivells anteriors. Aquesta fluctuació es va traslladar a la resta de borses emergents i va augmentar l’aversió al risc dels inversors, especialment cap a aquelles amb més vincle comercial a l’economia xinesa i el seu rol d’importadora de matèries primeres. Les divises, de la mateixa manera que va passar amb els índexs de renda variable, van traslladar el moviment de sortida de fluxos d’inversió per depreciar-se de forma generalitzada.

Finalment, les matèries primeres van continuar l’evolució experimentada durant el 2014 amb noves caigudes en els preus de referència. L’apreciació del dòlar davant la cistella de divises (9,26%, al qual el precedeix una apreciació del 12,79% el 2014), divisa base per al preu de les matèries primeres, va pressionar de nou els preus a la baixa a través d’augments significatius en l’oferta sense que hi hagi hagut un suport per part de la seva demanda.

 

 

 

< Responsabilitat social i sostenibilitat Sistema financer espanyol >